El Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva és un parc natural del País Valencià que ocupa la pràctica totalitat de la Marjal de Pego-Oliva, la qual s'estén per les poblacions d'Oliva (La Safor) i Pego (Marina Alta).
Aquest paratge de 1.248 hectàrees fou declarat parc natural pel Govern valencià el 9 de gener de 1995. Aquest espai natural protegit té un sistema dunar que s'estén al sud del riu Serpis. Està conformat per espais palustres i arrossars. La formació d'aquest parc es deu al procés de colmatació que va sofrir una antiga badia que la va convertir en albufera i que posteriorment va continuar per convertir-la en l'actual marjal. A causa d'això constituïx una extensió uniforme de senillars amb nombroses basses d'aigua neta sent travessada per una xarxa d'antigues séquies.
Vegetació:
En la part situada a l'interior del paratge destaquen les mallades amb tamarius (Tamarix) i les jonqueres. La marjal pròpiament dita és coberta de senillars i en els seus canals i basses existix una bona representació de vegetació subaquàtica. En el curs alt dels rius, gràcies a la qualitat de les aigües, es conserven espècies vegetals (i també animals) extintes en la quasi totalitat del seu territori original.
Fauna:
Les excel·lents condicions en les quals es troba l'aigua de la marjal permeten que hi haja poblacions d'invertebrats com les gambetes o els petxinots.
Entre els peixos destaca la presència del samaruc (Valencia hispanica) o la raboseta. Els rèptils més característics del Parc són la tortuga d'aigua i la tortuga d'aigua europea.
Les aus es troben molt ben representades i constituïxen, a més d'una de les majors riqueses de la marjal, un dels principals motius pels quals ha estat acceptat en el Conveni Ramsar. Entre les espècies nidificants es troben: el cabussonet, el cabrellot, el gomet, l'agró roig, la rosseta i la camallonga.
El fumarell de galta blanca és una de les espècies més representatives. També destaca el gall de canyar, espècie fins fa poc extinta al País Valencià.
Rius:
Un dels rius de major cabal i d'aigües més netes d'Alacant, el riu Bullent o del Vedat, que naix al mateix Parc, flanqueja la marjal pel nord. Altre riu que té el seu naixement al Parc Natural, el riu del Molinell o dels Racons, situat al sud del paratge, ha sigut modificat i canalitzat en diverses èpoques. La serra de Mostalla, al nord, i la serra de Segària, al sud, emmarquen este excepcional enclavament.
Vegetació:
En la part situada a l'interior del paratge destaquen les mallades amb tamarius (Tamarix) i les jonqueres. La marjal pròpiament dita és coberta de senillars i en els seus canals i basses existix una bona representació de vegetació subaquàtica. En el curs alt dels rius, gràcies a la qualitat de les aigües, es conserven espècies vegetals (i també animals) extintes en la quasi totalitat del seu territori original.
Fauna:
Les excel·lents condicions en les quals es troba l'aigua de la marjal permeten que hi haja poblacions d'invertebrats com les gambetes o els petxinots.
Entre els peixos destaca la presència del samaruc (Valencia hispanica) o la raboseta. Els rèptils més característics del Parc són la tortuga d'aigua i la tortuga d'aigua europea.
Les aus es troben molt ben representades i constituïxen, a més d'una de les majors riqueses de la marjal, un dels principals motius pels quals ha estat acceptat en el Conveni Ramsar. Entre les espècies nidificants es troben: el cabussonet, el cabrellot, el gomet, l'agró roig, la rosseta i la camallonga.
El fumarell de galta blanca és una de les espècies més representatives. També destaca el gall de canyar, espècie fins fa poc extinta al País Valencià.
