








Vegetació:
En la part situada a l'interior del paratge destaquen les mallades amb tamarius (Tamarix) i les jonqueres. La marjal pròpiament dita és coberta de senillars i en els seus canals i basses existix una bona representació de vegetació subaquàtica. En el curs alt dels rius, gràcies a la qualitat de les aigües, es conserven espècies vegetals (i també animals) extintes en la quasi totalitat del seu territori original.
Fauna:
Les excel·lents condicions en les quals es troba l'aigua de la marjal permeten que hi haja poblacions d'invertebrats com les gambetes o els petxinots.
Entre els peixos destaca la presència del samaruc (Valencia hispanica) o la raboseta. Els rèptils més característics del Parc són la tortuga d'aigua i la tortuga d'aigua europea.
Les aus es troben molt ben representades i constituïxen, a més d'una de les majors riqueses de la marjal, un dels principals motius pels quals ha estat acceptat en el Conveni Ramsar. Entre les espècies nidificants es troben: el cabussonet, el cabrellot, el gomet, l'agró roig, la rosseta i la camallonga.
El fumarell de galta blanca és una de les espècies més representatives. També destaca el gall de canyar, espècie fins fa poc extinta al País Valencià.
Rius:
Un dels rius de major cabal i d'aigües més netes d'Alacant, el riu Bullent o del Vedat, que naix al mateix Parc, flanqueja la marjal pel nord. Altre riu que té el seu naixement al Parc Natural, el riu del Molinell o dels Racons, situat al sud del paratge, ha sigut modificat i canalitzat en diverses èpoques. La serra de Mostalla, al nord, i la serra de Segària, al sud, emmarquen este excepcional enclavament.









Conta la llegenda que aquest típic regal ve des dels temps del Rei En Jaume I, quan ell li va regalar una mocadorà a la seua estimada Na Violant, mocadorà que li havien donat a València el dia 9 d'Octubre de 1238, quan la va conquerir.
La recepta per fer aquestos dolços tan típics del 9 d'Octubre és aquesta:
I diu la llegenda....:
FA MOLTS ANYS, QUAN VALÈNCIA ERA DELS MOROS I EL REI EN JAUME VOLIA CONQUERIR-LA, UNA ORONETA QUE VOLIA FER EL SEU NIU, VA ARRIBAR A BORRIANA VOLANT AMB LES SEUES COMPANYES.
EL REI HAVIA FET PARAR LES TENDES PROP DEL POBLE.
EREN DE COLORS MOLT BONICS.
AL MIG DEL CAMPAMENT ESTAVA LA DEL REI, LA MÉS ALTA I BONICA DE TOTES.
A L’ORONETA LI VA AGRADAR AQUELL LLOC I VA DECIDIR FER ALLÍ EL NIU.
ALLÍ VA PONDRE ELS OUS, ELS VA COVAR I VAN NÀIXER LES SEUES ORONETES.
PASSAT UN TEMPS, EL REI VA DECIDIR ANAR A UN ALTRE LLOC I VA MANAR DESMUNTAR EL CAMPAMENT.
L’ORONETA PENSAVA QUE ANAVEN A DESFER EL SEU NIU. ES VA POSAR A XISCLAR I VOLAR AL VOLTANT DE LA TENDA DEL REI.
AL VEURE - LA EL REI SE’N VA ADONAR DE QUÈ PASSAVA I VA DIR:
NO DESPAREU LA TENDA !!
MIREU COM VOLA EIXA ORONETA!
FINS QUE ELLA NO SE'N VAJA AMB ELS SEUS FILLETS, LA TENDA LA DEIXAREM ALÇADA.
L’ORONETA TOTA LA VIDA SE’N VA ENRRECORDAR DEL QUE HAVIA DIT EL REI JAUME.
QUAN HO CONTAVA ALS SEUS FILLS I ALS SEUS NETS, SEMPRE ACABAVA LA HISTÒRIA DIENT: “JO EM PENSE QUE AQUELL HOME ERA UN REI”
EL REI EN JAUME VA VOLER QUE TOT AÇÓ FORA ESCRIT EN UNA CRÒNICA: “LA CRÒNICA DEL REI EN JAUME” PER TAL QUE PASSATS ELS ANYS TOTS HO POGUEREM SABER.
No és sols un blog, és el blog dels blogs.