La flauta travessera
Fa 7 anys
2 de juny 2016
Estem a Piles!!
Com tots sabeu estem de viatge a Piles. Ara dormen tots... tots llevat de Joan...que per a tranquilitzar i informar a tots us deixa unes fotos de com ha anat el dia... disfruteu-les que nosaltres estem gaudint de valent! 
10 de maig 2016
El pas del temps
Hui hem parlat i treballat el pas del temps, com ho mesurem i com podem saber què passa. Ací us deixem un pòster interactiu on podreu descobrir què hem aprés i saber un poc més de l'evolució d'alguns invents com el telèfon, la càmara fotogràfica o el rellotge. Espere que us agrade molt!
5 de maig 2016
Practiquem multiplicacions
A continuació teniu un enllaç que us pot servir molt per a practicar les taules de multiplicar. Esperem que disfruteu molt!
7 de març 2016
Treballem les hores
17 de gen. 2016
LA MARJAL PEGO - OLIVA
El Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva és un parc natural del País Valencià que ocupa la pràctica totalitat de la Marjal de Pego-Oliva, la qual s'estén per les poblacions d'Oliva (La Safor) i Pego (Marina Alta).
Aquest paratge de 1.248 hectàrees fou declarat parc natural pel Govern valencià el 9 de gener de 1995. Aquest espai natural protegit té un sistema dunar que s'estén al sud del riu Serpis. Està conformat per espais palustres i arrossars. La formació d'aquest parc es deu al procés de colmatació que va sofrir una antiga badia que la va convertir en albufera i que posteriorment va continuar per convertir-la en l'actual marjal. A causa d'això constituïx una extensió uniforme de senillars amb nombroses basses d'aigua neta sent travessada per una xarxa d'antigues séquies.
Vegetació:
En la part situada a l'interior del paratge destaquen les mallades amb tamarius (Tamarix) i les jonqueres. La marjal pròpiament dita és coberta de senillars i en els seus canals i basses existix una bona representació de vegetació subaquàtica. En el curs alt dels rius, gràcies a la qualitat de les aigües, es conserven espècies vegetals (i també animals) extintes en la quasi totalitat del seu territori original.
Fauna:
Les excel·lents condicions en les quals es troba l'aigua de la marjal permeten que hi haja poblacions d'invertebrats com les gambetes o els petxinots.
Entre els peixos destaca la presència del samaruc (Valencia hispanica) o la raboseta. Els rèptils més característics del Parc són la tortuga d'aigua i la tortuga d'aigua europea.
Les aus es troben molt ben representades i constituïxen, a més d'una de les majors riqueses de la marjal, un dels principals motius pels quals ha estat acceptat en el Conveni Ramsar. Entre les espècies nidificants es troben: el cabussonet, el cabrellot, el gomet, l'agró roig, la rosseta i la camallonga.
El fumarell de galta blanca és una de les espècies més representatives. També destaca el gall de canyar, espècie fins fa poc extinta al País Valencià.
Rius:
Un dels rius de major cabal i d'aigües més netes d'Alacant, el riu Bullent o del Vedat, que naix al mateix Parc, flanqueja la marjal pel nord. Altre riu que té el seu naixement al Parc Natural, el riu del Molinell o dels Racons, situat al sud del paratge, ha sigut modificat i canalitzat en diverses èpoques. La serra de Mostalla, al nord, i la serra de Segària, al sud, emmarquen este excepcional enclavament.
Vegetació:
En la part situada a l'interior del paratge destaquen les mallades amb tamarius (Tamarix) i les jonqueres. La marjal pròpiament dita és coberta de senillars i en els seus canals i basses existix una bona representació de vegetació subaquàtica. En el curs alt dels rius, gràcies a la qualitat de les aigües, es conserven espècies vegetals (i també animals) extintes en la quasi totalitat del seu territori original.
Fauna:
Les excel·lents condicions en les quals es troba l'aigua de la marjal permeten que hi haja poblacions d'invertebrats com les gambetes o els petxinots.
Entre els peixos destaca la presència del samaruc (Valencia hispanica) o la raboseta. Els rèptils més característics del Parc són la tortuga d'aigua i la tortuga d'aigua europea.
Les aus es troben molt ben representades i constituïxen, a més d'una de les majors riqueses de la marjal, un dels principals motius pels quals ha estat acceptat en el Conveni Ramsar. Entre les espècies nidificants es troben: el cabussonet, el cabrellot, el gomet, l'agró roig, la rosseta i la camallonga.
El fumarell de galta blanca és una de les espècies més representatives. També destaca el gall de canyar, espècie fins fa poc extinta al País Valencià.
Fem restes!!!
I després d'haver disfrutat aprenent i revisant com fem restes portant-ne, ara ha aplegat el moment de practicar fent-ne. Recordeu que no totes les restes han de ser portan-ne sempre, però de segur que hi ha algunes. Ànim i a treballar, ho farem molt bé!
La resta portant-ne
Com ja sabeu, des de fa unes setmanes estem treballant amb restes portant-ne. La veritat és que al principi era un poc difícil, però ara, com que ja anem agafant més pràctica, no tenim massa problemes. Des totes maneres, com sempre diu Joan, hem de practicar molt, i sobre tot no ens hem d'oblidar de res ni tampoc de repassar. Hui us deixe un conte per a que repasseu com fem les restes portant-ne. Espere que us agrade molt.
7 de nov. 2015
Setmana de visites
Esta setmana volem donar gràcies a Santi i a Raquel, pare d'Alba Inocencio i mare de Luís Abarca, la seua visita.
Santi ens va parlar del sistema Solar i amb ell vam viatjar amb un coet de planeta en planeta.
Raquel ens va parlar de salut, de quan important és cuidar-se i dels llocs que tenim per a anar a cuidar-nos: hospital, centres de salut i centre de salut pública.
Als dos moltes gràcies, hem aprés molt amb vosaltres.
15 d’oct. 2015
La mocadorà i el 9 d'octubre.
Com tots sabeu el dijous 8 d'octubre vam celebrar "la mocadorà" a la classe. Ací us deixem una foto molt bonica que ens vam fer eixa vesprada amb Joan. Tots vam dur a la nostra casa "la mocadorà" que ens va regalar Joan, perquè com diu la tradició, has de regalar la mocadorà a una persona que estimes, i Joan, que ens estima molt a tots, ens ha regalat una a cada xiquet.A més també vam treballar la bandera del rei Jaume I, vam fer una medalla i hem aprés moltes coses.
L'actuació de la Petita Orquestra Peiotaire va ser ajornada degut al mal temps, però per sort ahir, dimecres 14 d'octubre vam tenir la seua presència al pati de l'escola. Ens vam divertir molt amb les seues cançons. 
8 d’oct. 2015
9 d'octubre: La mocadorà
9 D'OCTUBRE: LA MOCADORÀ
El 9 d'Octubre, a més del dia de la Comunitat Valenciana, els valencians i valencianes també celebrem el dia dels enamorats, el dia de Sant Donís. Aquest dia els xics li regalen a les xiques la mocadorà, o les xiques als xics. La mocadorà és un mocador amb dolços de diferents formes dins.
Conta la llegenda que aquest típic regal ve des dels temps del Rei En Jaume I, quan ell li va regalar una mocadorà a la seua estimada Na Violant, mocadorà que li havien donat a València el dia 9 d'Octubre de 1238, quan la va conquerir.
La recepta per fer aquestos dolços tan típics del 9 d'Octubre és aquesta:
I diu la llegenda....:
Conta la llegenda que aquest típic regal ve des dels temps del Rei En Jaume I, quan ell li va regalar una mocadorà a la seua estimada Na Violant, mocadorà que li havien donat a València el dia 9 d'Octubre de 1238, quan la va conquerir.
24 de nov. 2014
ELS SENTITS!
A ciències Naturals hem treballat el cos, hem aprés moltes coses d'ell, parts, com el menegem, com hem de cuidar-lo... i ara estem estudiant que utilitzem del cos per tal de conéixer millor tot allò que ens envolta... si, estem parlant dels sentits. Els xiquets ja en saben molt dels 5 sentits, fins i tot estem preparant un taller - experiment per tal de comprovar que és cert tot allò que anem estudiant. Però... com que convé treballar i repassar ací us deixem un enllaç amb activitats dels 5 sentits. Esperem que us agraden molt. 
20 d’oct. 2014
Les emocions
A ciències Naturals hem començat a treballar el cos humà. Hem aprés que tenim tres grans parts: el cap, el tronc i les extremitats. A més ja sabem que cadascuna d'eixes part té moltes parts més. Al cap en trobem la cara, i en la cara anem a veure que tenim moltíssims òrgans, músculs.... i que amb ells podem expressar diferents coses. Per tal de que ens puga servir d'introducció us deixem aquest jclic sobre les emocions, ja que en ells anem a veure l'expressió de la cara. Esperem que us divertiu molt! 
6 d’oct. 2014
9 d'octubre! L'oroneta i el rei
Com tots els anys el 9 d'Octubre celebrem el dia de la festa de tots els valencians i valencianes.
Actualment és el dia de la "Comunitat Valenciana", però fa mooooooooooolts anys, un dia com aquest, 9 d'octubre, el Rei Jaume I, va entrar a la ciutat de València, després de conquerir-la i afegir-la a les seues terres.
A l'escola solem contar un conte amb la història del Rei Jaume I, i una senzilla oroneta.
És una bona activitat per a aquest dia, llegir el conte i després fer-ne un dibuix.
Què us pareix?
FA MOLTS ANYS, QUAN VALÈNCIA ERA DELS MOROS I EL REI EN JAUME VOLIA CONQUERIR-LA, UNA ORONETA QUE VOLIA FER EL SEU NIU, VA ARRIBAR A BORRIANA VOLANT AMB LES SEUES COMPANYES.
EL REI HAVIA FET PARAR LES TENDES PROP DEL POBLE.
EREN DE COLORS MOLT BONICS.
AL MIG DEL CAMPAMENT ESTAVA LA DEL REI, LA MÉS ALTA I BONICA DE TOTES.
A L’ORONETA LI VA AGRADAR AQUELL LLOC I VA DECIDIR FER ALLÍ EL NIU.
ALLÍ VA PONDRE ELS OUS, ELS VA COVAR I VAN NÀIXER LES SEUES ORONETES.
PASSAT UN TEMPS, EL REI VA DECIDIR ANAR A UN ALTRE LLOC I VA MANAR DESMUNTAR EL CAMPAMENT.
L’ORONETA PENSAVA QUE ANAVEN A DESFER EL SEU NIU. ES VA POSAR A XISCLAR I VOLAR AL VOLTANT DE LA TENDA DEL REI.
AL VEURE - LA EL REI SE’N VA ADONAR DE QUÈ PASSAVA I VA DIR:
NO DESPAREU LA TENDA !!
MIREU COM VOLA EIXA ORONETA!
FINS QUE ELLA NO SE'N VAJA AMB ELS SEUS FILLETS, LA TENDA LA DEIXAREM ALÇADA.
L’ORONETA TOTA LA VIDA SE’N VA ENRRECORDAR DEL QUE HAVIA DIT EL REI JAUME.
QUAN HO CONTAVA ALS SEUS FILLS I ALS SEUS NETS, SEMPRE ACABAVA LA HISTÒRIA DIENT: “JO EM PENSE QUE AQUELL HOME ERA UN REI”
EL REI EN JAUME VA VOLER QUE TOT AÇÓ FORA ESCRIT EN UNA CRÒNICA: “LA CRÒNICA DEL REI EN JAUME” PER TAL QUE PASSATS ELS ANYS TOTS HO POGUEREM SABER.
FA MOLTS ANYS, QUAN VALÈNCIA ERA DELS MOROS I EL REI EN JAUME VOLIA CONQUERIR-LA, UNA ORONETA QUE VOLIA FER EL SEU NIU, VA ARRIBAR A BORRIANA VOLANT AMB LES SEUES COMPANYES.
EL REI HAVIA FET PARAR LES TENDES PROP DEL POBLE.
EREN DE COLORS MOLT BONICS.
AL MIG DEL CAMPAMENT ESTAVA LA DEL REI, LA MÉS ALTA I BONICA DE TOTES.
A L’ORONETA LI VA AGRADAR AQUELL LLOC I VA DECIDIR FER ALLÍ EL NIU.
ALLÍ VA PONDRE ELS OUS, ELS VA COVAR I VAN NÀIXER LES SEUES ORONETES.
PASSAT UN TEMPS, EL REI VA DECIDIR ANAR A UN ALTRE LLOC I VA MANAR DESMUNTAR EL CAMPAMENT.
L’ORONETA PENSAVA QUE ANAVEN A DESFER EL SEU NIU. ES VA POSAR A XISCLAR I VOLAR AL VOLTANT DE LA TENDA DEL REI.
AL VEURE - LA EL REI SE’N VA ADONAR DE QUÈ PASSAVA I VA DIR:
NO DESPAREU LA TENDA !!
MIREU COM VOLA EIXA ORONETA!
FINS QUE ELLA NO SE'N VAJA AMB ELS SEUS FILLETS, LA TENDA LA DEIXAREM ALÇADA.
L’ORONETA TOTA LA VIDA SE’N VA ENRRECORDAR DEL QUE HAVIA DIT EL REI JAUME.
QUAN HO CONTAVA ALS SEUS FILLS I ALS SEUS NETS, SEMPRE ACABAVA LA HISTÒRIA DIENT: “JO EM PENSE QUE AQUELL HOME ERA UN REI”
EL REI EN JAUME VA VOLER QUE TOT AÇÓ FORA ESCRIT EN UNA CRÒNICA: “LA CRÒNICA DEL REI EN JAUME” PER TAL QUE PASSATS ELS ANYS TOTS HO POGUEREM SABER.
3 d’oct. 2014
De l'1 al 5
En matemàtiques estem repassant i treballant la numeració molt bé. Estem centrats i volem assolir els número de l'1 al 5, per això us proposem fer activitats de comptar molt entretingudes. Cliqueu ací i voreu!!
2 d’oct. 2014
Comencem amb les consonants!
Hem començat a treballar ja les consonants. La lletra L la tenim ja treballada i a continuació anem a treballar la P, la M, la S i la T.
Com que la millor manera d'assolir bé els coneixements és amb molta pràctica, a continuació us proposem un joc amb les lletres. Sols heu de clicar ací si voleu jugar! Segur que us agradarà molt!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
