










Conta la llegenda que aquest típic regal ve des dels temps del Rei En Jaume I, quan ell li va regalar una mocadorà a la seua estimada Na Violant, mocadorà que li havien donat a València el dia 9 d'Octubre de 1238, quan la va conquerir.
La recepta per fer aquestos dolços tan típics del 9 d'Octubre és aquesta:
I diu la llegenda....:
FA MOLTS ANYS, QUAN VALÈNCIA ERA DELS MOROS I EL REI EN JAUME VOLIA CONQUERIR-LA, UNA ORONETA QUE VOLIA FER EL SEU NIU, VA ARRIBAR A BORRIANA VOLANT AMB LES SEUES COMPANYES.
EL REI HAVIA FET PARAR LES TENDES PROP DEL POBLE.
EREN DE COLORS MOLT BONICS.
AL MIG DEL CAMPAMENT ESTAVA LA DEL REI, LA MÉS ALTA I BONICA DE TOTES.
A L’ORONETA LI VA AGRADAR AQUELL LLOC I VA DECIDIR FER ALLÍ EL NIU.
ALLÍ VA PONDRE ELS OUS, ELS VA COVAR I VAN NÀIXER LES SEUES ORONETES.
PASSAT UN TEMPS, EL REI VA DECIDIR ANAR A UN ALTRE LLOC I VA MANAR DESMUNTAR EL CAMPAMENT.
L’ORONETA PENSAVA QUE ANAVEN A DESFER EL SEU NIU. ES VA POSAR A XISCLAR I VOLAR AL VOLTANT DE LA TENDA DEL REI.
AL VEURE - LA EL REI SE’N VA ADONAR DE QUÈ PASSAVA I VA DIR:
NO DESPAREU LA TENDA !!
MIREU COM VOLA EIXA ORONETA!
FINS QUE ELLA NO SE'N VAJA AMB ELS SEUS FILLETS, LA TENDA LA DEIXAREM ALÇADA.
L’ORONETA TOTA LA VIDA SE’N VA ENRRECORDAR DEL QUE HAVIA DIT EL REI JAUME.
QUAN HO CONTAVA ALS SEUS FILLS I ALS SEUS NETS, SEMPRE ACABAVA LA HISTÒRIA DIENT: “JO EM PENSE QUE AQUELL HOME ERA UN REI”
EL REI EN JAUME VA VOLER QUE TOT AÇÓ FORA ESCRIT EN UNA CRÒNICA: “LA CRÒNICA DEL REI EN JAUME” PER TAL QUE PASSATS ELS ANYS TOTS HO POGUEREM SABER.
Per tal d'accedir al joc sols heu de clicar i esperem que us agraden molt.





Estem segurs que us agradarà. Cliqueu ací per a entrar.
UN VIATGE PER EL TEMPS
de Juncal Ramos Angulo.
Fa ja uns quants anys vivia un xiquet que li deien Max. Max de major volia ser boxejador, sempre guanyava a tots. Al mateix poble també hi vivia una xiqueta que era la més forta del món, Sara. Max no sabia que fer amb Sara, es tindria que barallar alguna vegada amb ella?
Max i Sara es van fer majors i els dos es van fer boxejadors. En tots els combats que participaven Max sempre guanyava i Sara també sempre guanyava... fins que un dia a la final del torneig van haver de barallar-se... i Sara li va guanyar a Max. I Max va dir... Què estrany?
Un amic de Max li va dir que podia viatjar en el temps i li va ajudar i van tornar cap a darrere i van descobrir que Sara i Max eren germans i no ho sabien. Es van presentar i com que eren germans van decidir que mai més havien de barallar-se.
LA TORTUGA
per Irene Escortell Peñarrubia
Això diu que era i no era una tortuga que nadant i nadant es va pegar un colp amb una roca i es va trencar una pota. Ella no podia nadar bé... i el més important, no podia anar a terra a posar els seus ous.
Un dia un home la va veure, ella no podia nadar ni caminar, i l'home la va portar al metge, on la van curar, i és així com la tortuga va ser feliç.
amb la família i els amics. Nosaltres des de l'escola, com ja és tradició, anirem tots junts a berenar la mona l'última vesprada abans de vacances. És a dir, demà dimecres 16 d'abril per la vesprada anirem tots junts al parc del Ginjoler, berenarem, jugarem i en tornar començaran les vacances. Esperem que disfruteu de la vesprada tots junts així com de les vacances amb la vostra família i amics.
LA FADA AQUOTA
per Mariela Ballester Gutiérrez
Això diu que era una vegada una fada, a la que tots li deien Aquota, que vivia en un “pantà” amb les granotes, peixos i papallones. Aquota era molt feliç en sa casa...però un bon dia, quan ningú ho esperava, va vindre un caçador.
A Aquota no li agradaven els caçadors, ni que caçaren i per protegir els animalets va donar una senyal i tots van eixir corrents i es van amagar.
Els caçadors buscaven però no van trobar a ningú i no van poder caçar i van decidir anar-se'n, però un d'ells, sense adornar-se'n va xafar la casa d'Aquota, que era una flor màgica i la va trencar tota.
Aquota, quan va tornar, va veure la seua casa tota destrossada i va decidir fer un viatge... va dir adéu a tots i se'n va anar.
A la meitat del camí es va trobar amb una altra fada que era de la fada de les pedres. Esta fada estava molt trista i per això Aquota, que era molt bona, li va dir que anara amb ella. Les dos fades van seguir el camí juntes.
Poc després, quan ja eren amigues, les dos fades van trobar una margarida molt bonica, i com que era molt gran, amb la seua màgia la van transformar en sa casa, es van acomodar amb mobles i tot i van ser felices per a sempre les dos juntes.
No és sols un blog, és el blog dels blogs.