PATINEM UN POC AMB EL CONTE DE LLUNA

Quan ja quasi estem a les vacances, nosaltres seguim posant contes... hui és el torn de Lluna Giménez Parra que ens ha contat com una xiqueta va superar la por. LA XIQUETA QUE TENIA POR A PATINAR per Lluna Giménez Parra Fa molt de temps vaig conéixer a una xiqueta que es deia Melissa. Melissa estava apuntada a un equip de patinatge sobre gel i s'ho passava d'allò més bé. Un bon dia, Melissa va anar a entrenar i patinar i va caure tres o quatre vegades a terra fent-se mal, i ahí li va eixir la por a patinar i ja no volia patinar. Van passar els dies, estaven de vacances, i quan van tornar a l'escola tots van tenir la sorpresa de que hi havia una xiqueta nova. A l'hora del pati la xiqueta nova es va posar a patinar sobre gel i Melissa la mirava. La xiqueta nova li va dir a Melissa que anara a patinar amb ella però Melissa li va dir que no, que tenia por perquè quan estava apuntada a un equip de patinatge sobre gel es va caure tres o quatre vegades. La xiqueta nova es va quedar mirant a Melissa i li va dir que anara amb ella i l'ensenyaria de nou per a que no caiguera cap vegada més. Melissa va anar amb la xiqueta nova i encara que va caure, la xiqueta nova li va dir que no passava i que ho intentara una altra vegada i així és com a Melissa li va passar la por a patinar.

I hui.... el conte de Martina!

I seguint amb els contes dels nostres companys.... hui aplega el torn de MARTINA FERRI HERAS, ella ens ha escrit un conte sobre animals i l'amistat. LAIA, LAURA I EL CEL Per Martina Ferri Heras Laia era un mussol que tots els dies anava al col.legi. En el col.legi es divertia molt i tenia molts amics. Un bon dia, en classe de gimnàstica la mestra els va dir que anaven a començar uns exercicis nous, anaven a fer proves de volar. Laia, que era de color morat, sabia que a ella era fàcil vore-la, i a més ella podia veure a tots perquè tenia els ulls molt grans. Però Laia estava molt nerviosa perquè no sabia volar. La seua millor amiga, que es deia Laura, com sabia que Laia tenia por, va decidir ensenyar-la a volar i així ho va fer. Quan va aplegar a sa casa va dir als seus pares que ja havia aprés a volar i els seus pares molt contents li van dir que tenien preparada una festa sorpresa des de feia temps per a quan aprenguera a volar, i així és com li van fer la festa sorpresa a Laia i van acabar tots el dia molt feliços.

VISITEM L'AULA DE LA NATURA

Hui hem anat a l'Aula de la Natura que està al Montgó, ben a prop del Pare Pere. Hem pujat caminant i hem gaudit amb la boira i les explicacions de Joan, una vegada allí, i després d'agarrar forces esmorzant, hem fet tres tallers. El primer taller era de llavors i plantes aromàtiques. Rafa ens ha ensenyat diverses plantes aromàtiques, les hem olorat... i també llavors. Després hem plantat una llavoreta cadascú a un potet. El segon taller era de meduses, hem vist un video informatiu, hem mirat com es tracten les meduses, i fins i tot n'hem vist una amb microscopi. Ens ha agradat molt i més quan hem vist els aquaris que tenien. Per últim hem fet un taller de jocs com a acomiadament i hem tornat cap a l'escola. Ha sigut un matí molt intens i entretingut.

I hui.... el conte de GISELA

Hui anem a posar el conte de Gisela Pellicer Ramis. En el seu conte apareix un xiquet que es diu Manel i que té ganes de viatjar... segur que us agrada molt. MANEL VOL VIATJAR per Gisela Pellicer Ramis Hi havia una vegada un xiquet que li deien Manel. Manel era un xiquet que tenia 10 anys, era flac, tenia els ulls blaus i el cabell marró. Manel vivia en un poble xicotet i estava sempre molt avorrit. Ell mai havia eixit del poble i tenia moltes ganes d'anar de viatge, pujar a un tren, a un avió o a un vaixell. No sabia com, però havia de convèncer els seus pares per a fer un viatge els tres junts. Per això, se li va ocórrer demanar ajuda als veïns. El temps va passar i quan va aplegar el seu aniversari els seus pares li van regalar anar de viatge a vàries ciutats importants. Els seus veïns havien parlat amb els pares i els havien convençut de fer un viatge. Manel es va posar molt content i va disfrutar moltíssim de tot el que va veure.

Carol ens porta un conte sobre un aniversari....

El conte que ve ara es diu L'aniversari de Vicent i l'ha escrit CAROL ORTUÑO NAVARRO, en ell vegem a Vicent, que va a complir anys, i com ha de fer dues festes per a quedar bé amb tots.

L'ANIVERSARI DE VICENT. per Carol Ortuño Navarro Això diu que era una vegada un xiquet que es deia Vicent... faltaven huit dies per al seu aniversari. Vicent, que sempre feia una festa, va preparar les targetes per a convidar als seus amics i les va repartir, però es va endur una mala notícia... els seus amics van dir que no podien anar, estaven ocupats, uns anaven eixe dia a entrenar al fútbol, altres tenien música, dos amiguetes anaven a ballet.... Vicent no sabia com eixiria la festa. Va aplegar el dia del seu aniversari i Vicent va veure que sols havien anat els seus cosins i la seua família, i la mare li va dir “Vicent, no passa res, fem un aniversari en família”. Però el que Vicent no sabia és que els seus amics també estaven tristos per no haver pogut anar a la seua festa. Vicent i sa mare van decidir fer una altra festa d'aniversari un dia que tots pugueren anar i quan van convidar a tots els amics, estos es van posar molt contents. I conte contat, ja s'ha acabat... t'ha agradat?

I hui... un xiquet viatja a Paris en el conte de Carlota!

El conte de hui l'ha escrit CARLOTA DOMÉNECH CUENCA i va sobre un xiquet que es diu Àlex, que se'n va a Paris i com s'adapta a viure allí. Esperem que us agrade molt.

ALEX EN PARIS. per Carlota Doménech Cuenca Hi havia una volta un xiquet que es deia Alex. Alex vivia amb la seua família a Castelló i com tots els xiquets de 7 anys, Alex tenia molts amics. Alex era un xiquet castany, alt, prim, amb els ulls marrons i a més molt simpàtic. Un bon dia el seu pare els va donar una notícia a tota la família, havia trobat una faena a Paris i tots se n'anarien a viure allí. Alex es va posar un poc trist, tenia molta pena per haver de deixar la seua casa i als seus amics. Alex en Paris no tenia amics, estava molt trist perquè no podia comunicar-se ni fer amics, ell no sabia parlar francés, no entenia ni una paraula. Els seus pares, en veure que estava tan trist i sempre a soletes, van tenir una idea, el van apuntar a classes de francés i és així com Alex va aprendre el francés molt ràpid. Com ja sabia parlar, va fer molts amics, i va ser molt feliç a la seua nova ciutat, Paris.

HUI UN ALTRE CONTE.... el conte que ha escrit HUGO.

Seguint amb els contes escrits pels xiquets de la classe... hui aplega el torn del conte escrit per HUGO FERRI ALEMANY. El seu conte porta per títol: Pelate, el xiquet més xicotet.

PELATE, EL XIQUET MÉS XICOTET. Per Hugo Ferri Alemany Pelate era un xiquet molt xicotet, i clar.. tan xicotet era que tenia un problema, no aplegava a res. Un bon dia va tindre una idea, ell sempre portava tirants i pantalons curts, i per això volia enganxar-se i botar alt... però no va funcionar. Trist com estava va anar a sa casa i va tindre una altra idea... va agafar un pal i a la punta li va enganxar un imant i així va intentar aplegar a totes les coses. De sobte, i en veure que no ho aconseguia, aparegué una fada, anomenada Ventisca. Ventisca, per demostrar que era una fada va fer que apareguera un conillet. Pelate, en trobar-se amb la fada li va demanar un desig...”Vull ser més alt”. Ventisca va menejar la seua vareta i va fer que Pelate creixera i fóra més alt. Ara Pelate ja era feliç.

VINE AMB TREN A LES TROBADES DE GATA

Des de la CAPPEV se'ns ha informat que hi ha una tarifa especial de tren per si voleu anar a les trobades. Sols heu d'entrar a l'enllaç i completar tota la informació que us demanen. El tren és molt divertit, contamina menys, no tindreu mal de caps per a aparcar... i a més, us deixa ben a prop dels tallers. Vine amb tren a les trobades de Gata!

HUI EL CONTE DE SERGI!

Hui deixem ací el conte que Sergi Garcia Bou va presentar al premi Sambori. De segur que us agradarà molt. EL SOL, LA LLUNA I CALET. Per Sergi Garcia i Bou Fa molt de temps el Sol i la Lluna es van barallar perquè tots dos volien tenir raó. La Lluna deia que el Sol havia eixit abans de l'hora, i el Sol deia que era la Lluna la que eixia abans. Però cap dels dos sabia el que passava a la Terra... Calet era un xiquet que tenia un problema gros. Per culpa de la baralla entre el Sol i la Lluna, Calet era conegut com el xiquet ancià. Calet no sabia com arreglar el seu problema i per això anava preguntant a tots els savis de la Terra, fins que un dia un dels vells li va dir que hi havia una fada que el podia ajudar, la Fada del Temps. Calet va anar a buscar-la i la va trobar. La fada del Temps va dir que el problema es solucionaria quan ella obligue al Sol i a la Lluna a reconciliar-se. Aixina és que la Fada del Temps va anar a parlar amb el Sol i amb la Lluna i li els va dir: Deixeu de barallar-se per a que que Calet no tinga eixe problema. Ells li van fer cas i Calet es va canviar, ara era un xiquet com tots. I conte contat, ja s'ha acabat.

CLÀUDIA GUANYA EL PREMI SAMBORI!!

Cada any, des de la CAPPEV i amb motiu de les trobades s'organitza el Premi Sambori. Aquest premi és de literatura infantil i en ell poden participar tots els xiquets. Enguany nosaltres hem participat, com ja us hem avançat... i hem tingut la sort de que una xiqueta de la classe haja guanya un del tres premis que es lliuraven. L'afortunada és Clàudia Navarro Navarro, que va presentar el conte "L'aventura del Pingüí", conte que fa uns dies vam penjar al blog per tal de que tots el pugueu llegir. A ella li han lliurat de premi llibres, una motxilla, un diploma i un trofeu del Premi Sambori. Va anar a Gata a recollir el premi i estava molt contenta perquè li'l va lliurar Joan. Com tots sabeu... el més important és participar... i tots ho heu fet molt bé, encara que no tingueu premi... per això, a més del conte de Clàudia, anem a penjar pel blog tots els contes de la nostra classe que han participat al premi Sambori.

CARNESTOLTES MOLTES VOLTES

Fa dies que voliem compartir amb vosaltres una imatge molt curiosa.... Carnestoltes. Ens divertírem moltíssim, tots disfressats de ratolinets i Joan de Flautista d'Hamelí. Aquest any Carnestoltes anava al voltant dels contes, i la veritat és que bruixes, llops, porquets, Caputxeta, la iaia... tots van estar presents. L'any que vé, com diuen, més i millor.

TROBADES A GATA

El nostre mestre està molt content perquè fan les trobades a Gata, el seu poble. Poc a poc anirem posant les activitats i tallers que vagen fent-se i les diferents actuacions i exposicions que eixe dia es podran veure allí. Les trobades seran el dia 5 d'abril, i les samarretes ja estan a la venda. Com tots sabeu podeu fer la vostra comanda al mestre, a l'escola o bé les podeu comprar allí. Enguany les samarretes són de color groc, costen 8 euros i tenen per lema "la nostra escola". A més, per a anar obrint boca ací us deixem un enllaç amb un video d'una cançoneta que cantarem eixe dia, ja que també aprofitarem per a recordar que fa 30 anys que es va aprovar la LUEV (Lleis d'Ús i Ensenyament en Valencià). Esperem que us agrade.

EL CLARINET Laura, companya nostra de 2n curs,...

Si entreu al següent enllaç podeu veure unes fotos de Laura, que ha dut el clarinet a la classe de música, i Mónica les ha posades al seu blog. Música Pou de la Muntanya:

EL   CLARINET Laura, companya nostra de 2n curs,...: EL   CLARINET   Laura, companya nostra de 2n curs, està estudiant el clarinet. Hui l'ha portat a l'escola, i ens ...

COMPRENSIÓ LECTORA EN CASTELLÀ

En llengua castellana també estem treballant la comprensió lectora, per això ací us deixem un enllaç amb moltes lecturetes en castellà. Es tracta de llegir-les poc a poc i contestar les preguntes que apareixen a cada lectura. Segur que milloreu molt la vostra comprensió. Ânim

!

JUGUEM UN POC

Com que no tot ha de ser faena.... ací us deixem un joc entretingut... heu d'agafar totes les fruites que pengen dels arbres (amagadetes per dintre les fulles) i posar-les a la cistella. A jugar...

I si ordenem la frase?

Com tots sabeu estem treballant la lecto-escriptura i la comprensió lectora moltíssim a la classe. Una de les activitats que més els agrada als xiquets és ordenar frases. El joc que us proposem és molt senzill, hem d'ordenar les paraules a fi de que queden frases amb sentit. Fes click ací per a jugar

CONTES DE LA CLASSE

A poc a poc anirem penjant al blog els contes que els xiquets de la classe han anat inventant.... hui en tenim de pingüins.... L'AVENTURA DE PINGÜI Per Claudia Navarro i Navarro Això diu que era un pingüí anomenat Pingüi que vivia al Pol Nord. La seua casa era un iglú, tot de gel, les parets eren de gel, tots els mobles eren de gel i, per això, quan es sentava en el sofà... què li passava? Això mateix, tenia fred. - Per què tinc fred? Si tots els meus amics no en tenen, jo per què? Li va preguntar Pingüi a sa mare i al seua pare. I la seua mare i el seu pare li van dir: -En tota la nostra família no hem conegut mai a ningú que tinga tant de fred, però la iaia sí. Ella coneix a l'oncle Frac, que també tenia fred, i ara ja no en té. Així és que Pingüi va anar a parlar amb la seua iaia que li va explicar que Frac sempre tenia molt de fred però que un dia va decidir posar-se un abric de llana i des d'eixe dia li va passar el fred. -Com podré aconseguir un abric? La iaia li va explicar com conseguir-ne un i Pingüi se'n va haver d'anar a un poble del Pol Sud a per llana de les ovelles d'allí perquè on ell viu no hi ha ovelles. Pingüi va aplegar al Pol Sud, va parlar amb altres pingüins d'allí i va aconseguir molta llana. La va carregar i va tornar a sa casa. La iaia de Pingüi era una especialista en teixir i li va teixir un jersei molt bonic amb la llana que ell tenia. El jersei li aplegava fins els peus i des de que se'l va posar Pingüi ja no ha tingut fred més mai. I conte contat, ja s'ha acabat i qui no s'alce es quedarà amb el cul gelat!

Els animals en ESTAMPIDA

Com tots sabeu fa ja unes setmanes que estem treballant els animals a la classe de Coneixement del Medi. Ara que ja hem aprés moltíssimes coses, que hem vist animals, estudiat i aprés característiques... és moment de posar en pràctica els nostres coneixements. Hui us proposem un joc d'animals: ESTAMPIDA és un joc on els animals passen molt ràpid, nosaltres hem de triar-ne un amb el ratolí i posar-lo dins de la caixa que li correspon. Clica ací per a jugar.

DIA DE LA PAU

En breu serà el dia de la Pau, el dijous 30 de gener i com tots els anys, anem a treballar tota l'escola junta. Enguany hem escollit a Picasso, i el seu quadre El Guernica. El Guernica mostra l'horror del bombardeig de la guerra l'any 1937 al poble de Guernica, és a dir, ens mostra totes aquelles coses que amb la Pau no ens passen. El Guernica ens ha de servir per tal de reflexionar al voltant de la Pau, ens ha de fer valorar tot allò que tenim i si busquem el colom que hi apareix en ell, fins i tot podrem veure com el colomet se'n va esglaïat... se'n va en busca de la Pau. A més a la classe de música també estem aprenent una bonica cançó que ens parla d'aquest gran pintor espanyol,la podeu escoltar si premeu ací...

Visitem la Marjal de Pego-Oliva

Hui hem anat a la Marjal de Pego - Oliva, un dels 22 parcs naturals que té la Comunitat Valenciana. Allí hem aprés que la marjal és una zona plana, amb molta aigua, on viuen molts animals i hi ha molta vegetació. Hem pujat a la muntanya Verda, des d'un mirador allí dalt hem vist tot el que ens envolta, Segària, la mar, el Montgó, tota la Marjal, el riu Salinar, el riu Bullent, els pobles de Pego, Verger... fins i tot és veia el cap de Sant Antoni i es podia endivinar el Castell de Dénia. Després d'esmorzar hem passejat per les pasarel.les que hi ha allí intentant veure animalets, hem vist algun ànec amagadet, una àguila, molts ocells... però la veritat és que tots s'amagaven de nosaltres... els hem assutat un poc, tants xiquets per allí.... També hem vist la vegetació i hem aprés a distingir tres de les plantes més importants que hi ha a la marjal, el senill, la boga i el jonc. La veritat és que el matí ha passat ràpid, ha estat intens i com que feia un poc de vent, fins i tot podem dir que ha estat fresquet. En uns dies us deixarem algunes de les fotos que hem fet.... vaja per davant aquesta foto, que de segur us agradarà molt, en ella estem asseguts a uns banquets de fusta a un dels miradors que hi ha per dins de la Marjal, just al costat del riu Salinar.