Practiquem les taules de multiplicar!!

A continuació us deixem un enllaç on podeu disfrutar i practicar molt les taules de multiplicar. Estem segurs que us agradarà. Cliqueu ací per a entrar.

JUNCAL RAMOS i el seu conte!

Juncal Ramos Angulo ha escrit un conte on descobrirem que no hem de barallar-nos mai amb ningú perquè no sabem en realitat que passarà... segur que us agradarà molt. UN VIATGE PER EL TEMPS de Juncal Ramos Angulo. Fa ja uns quants anys vivia un xiquet que li deien Max. Max de major volia ser boxejador, sempre guanyava a tots. Al mateix poble també hi vivia una xiqueta que era la més forta del món, Sara. Max no sabia que fer amb Sara, es tindria que barallar alguna vegada amb ella? Max i Sara es van fer majors i els dos es van fer boxejadors. En tots els combats que participaven Max sempre guanyava i Sara també sempre guanyava... fins que un dia a la final del torneig van haver de barallar-se... i Sara li va guanyar a Max. I Max va dir... Què estrany? Un amic de Max li va dir que podia viatjar en el temps i li va ajudar i van tornar cap a darrere i van descobrir que Sara i Max eren germans i no ho sabien. Es van presentar i com que eren germans van decidir que mai més havien de barallar-se.

EL CONTE DE LAURA ROIG!

El conte que aneu a llegir a continuació l'ha escrit la nostra companya Laura Roig Palomares, tracta de l'amistat i com els amics de Clara l'ajuden a solventar un problemeta que té amb la vista. Segur que us agradarà molt. CLARA POT VEURE. per Laura Roig Palomares Això diu que era una vegada una xiqueta anomenada Clara que vivia al camp. Des de feia un temps Clara sempre trobava que no veia bé... faltaven deu dies per al seu aniversari. Els amics de Clara volien saber que regalar-li i pensaven i pensaven fins que un va recordar que Clara volia unes ulleres. Per fi va aplegar el seu aniversari i entre tots li van regalar unes ulleres. A Clara li van agradar moltíssim i va donar les gràcies als seus amics: Gràcies, moltes gràcies, m'han agradat molt les ulleres, és un regal fantàstic, gràcies de nou, ara ja puc veure totes les coses bé. I conte contat, conte acabat.

TORNEM DE VACANCES!

Ja hem tornat de vacances, ara estem tots ben descansadets, ens hem divertit molt i fins i tot hem berenat la mona.... i ara aplega el moment d'encarar el fi de curs. Ens queda ben poc per a acabar el curs i aquest trimestre anem a dedicar-lo a millorar la nostra lectura, la nostra comprensió, la nostra comprensió i a practicar numeració, sumes, restes, multiplicacions i problemes. A més, com sempre també treballarem coneixement del Medi, plàstica, música, anglés... i fins i tot farem alguna eixideta i tindrem alguna sorpreseta que altra. Aixina que tots a treballar de valent i acabar bé segon. Ànim.

IRENE ha escrit un conte de tortugues.

El conte que ha escrit la nostra companya IRENE ESCORTELL PEÑARRUBIA és d'animals, concretament d'una tortuga i com un home l'ajuda. S'ha esforçat molt, i tot i que no és massar llarg, és molt molt bonic. LA TORTUGA per Irene Escortell Peñarrubia Això diu que era i no era una tortuga que nadant i nadant es va pegar un colp amb una roca i es va trencar una pota. Ella no podia nadar bé... i el més important, no podia anar a terra a posar els seus ous. Un dia un home la va veure, ella no podia nadar ni caminar, i l'home la va portar al metge, on la van curar, i és així com la tortuga va ser feliç.

Ja s'acosta PASQUA, PASQUA DE LES MONES

Com tot sabeu ja estem quasi a PASQUA. En la nostra zona és costum anar a berenar la mona amb la família i els amics. Nosaltres des de l'escola, com ja és tradició, anirem tots junts a berenar la mona l'última vesprada abans de vacances. És a dir, demà dimecres 16 d'abril per la vesprada anirem tots junts al parc del Ginjoler, berenarem, jugarem i en tornar començaran les vacances. Esperem que disfruteu de la vesprada tots junts així com de les vacances amb la vostra família i amics.

I TAMBÉ TENIM UN CONTE DE FADES... EL DE MARIELA.

I com no podia ser d'altra manera.... tot conte que ho siga, ha de tenir alguna fada. Mariela Ballester Gutiérrez, que ho sap molt bé, ens deixa llegir el seu conte, segur que us agradarà molt. LA FADA AQUOTA per Mariela Ballester Gutiérrez Això diu que era una vegada una fada, a la que tots li deien Aquota, que vivia en un “pantà” amb les granotes, peixos i papallones. Aquota era molt feliç en sa casa...però un bon dia, quan ningú ho esperava, va vindre un caçador. A Aquota no li agradaven els caçadors, ni que caçaren i per protegir els animalets va donar una senyal i tots van eixir corrents i es van amagar. Els caçadors buscaven però no van trobar a ningú i no van poder caçar i van decidir anar-se'n, però un d'ells, sense adornar-se'n va xafar la casa d'Aquota, que era una flor màgica i la va trencar tota. Aquota, quan va tornar, va veure la seua casa tota destrossada i va decidir fer un viatge... va dir adéu a tots i se'n va anar. A la meitat del camí es va trobar amb una altra fada que era de la fada de les pedres. Esta fada estava molt trista i per això Aquota, que era molt bona, li va dir que anara amb ella. Les dos fades van seguir el camí juntes. Poc després, quan ja eren amigues, les dos fades van trobar una margarida molt bonica, i com que era molt gran, amb la seua màgia la van transformar en sa casa, es van acomodar amb mobles i tot i van ser felices per a sempre les dos juntes.

PATINEM UN POC AMB EL CONTE DE LLUNA

Quan ja quasi estem a les vacances, nosaltres seguim posant contes... hui és el torn de Lluna Giménez Parra que ens ha contat com una xiqueta va superar la por. LA XIQUETA QUE TENIA POR A PATINAR per Lluna Giménez Parra Fa molt de temps vaig conéixer a una xiqueta que es deia Melissa. Melissa estava apuntada a un equip de patinatge sobre gel i s'ho passava d'allò més bé. Un bon dia, Melissa va anar a entrenar i patinar i va caure tres o quatre vegades a terra fent-se mal, i ahí li va eixir la por a patinar i ja no volia patinar. Van passar els dies, estaven de vacances, i quan van tornar a l'escola tots van tenir la sorpresa de que hi havia una xiqueta nova. A l'hora del pati la xiqueta nova es va posar a patinar sobre gel i Melissa la mirava. La xiqueta nova li va dir a Melissa que anara a patinar amb ella però Melissa li va dir que no, que tenia por perquè quan estava apuntada a un equip de patinatge sobre gel es va caure tres o quatre vegades. La xiqueta nova es va quedar mirant a Melissa i li va dir que anara amb ella i l'ensenyaria de nou per a que no caiguera cap vegada més. Melissa va anar amb la xiqueta nova i encara que va caure, la xiqueta nova li va dir que no passava i que ho intentara una altra vegada i així és com a Melissa li va passar la por a patinar.

I hui.... el conte de Martina!

I seguint amb els contes dels nostres companys.... hui aplega el torn de MARTINA FERRI HERAS, ella ens ha escrit un conte sobre animals i l'amistat. LAIA, LAURA I EL CEL Per Martina Ferri Heras Laia era un mussol que tots els dies anava al col.legi. En el col.legi es divertia molt i tenia molts amics. Un bon dia, en classe de gimnàstica la mestra els va dir que anaven a començar uns exercicis nous, anaven a fer proves de volar. Laia, que era de color morat, sabia que a ella era fàcil vore-la, i a més ella podia veure a tots perquè tenia els ulls molt grans. Però Laia estava molt nerviosa perquè no sabia volar. La seua millor amiga, que es deia Laura, com sabia que Laia tenia por, va decidir ensenyar-la a volar i així ho va fer. Quan va aplegar a sa casa va dir als seus pares que ja havia aprés a volar i els seus pares molt contents li van dir que tenien preparada una festa sorpresa des de feia temps per a quan aprenguera a volar, i així és com li van fer la festa sorpresa a Laia i van acabar tots el dia molt feliços.

VISITEM L'AULA DE LA NATURA

Hui hem anat a l'Aula de la Natura que està al Montgó, ben a prop del Pare Pere. Hem pujat caminant i hem gaudit amb la boira i les explicacions de Joan, una vegada allí, i després d'agarrar forces esmorzant, hem fet tres tallers. El primer taller era de llavors i plantes aromàtiques. Rafa ens ha ensenyat diverses plantes aromàtiques, les hem olorat... i també llavors. Després hem plantat una llavoreta cadascú a un potet. El segon taller era de meduses, hem vist un video informatiu, hem mirat com es tracten les meduses, i fins i tot n'hem vist una amb microscopi. Ens ha agradat molt i més quan hem vist els aquaris que tenien. Per últim hem fet un taller de jocs com a acomiadament i hem tornat cap a l'escola. Ha sigut un matí molt intens i entretingut.

I hui.... el conte de GISELA

Hui anem a posar el conte de Gisela Pellicer Ramis. En el seu conte apareix un xiquet que es diu Manel i que té ganes de viatjar... segur que us agrada molt. MANEL VOL VIATJAR per Gisela Pellicer Ramis Hi havia una vegada un xiquet que li deien Manel. Manel era un xiquet que tenia 10 anys, era flac, tenia els ulls blaus i el cabell marró. Manel vivia en un poble xicotet i estava sempre molt avorrit. Ell mai havia eixit del poble i tenia moltes ganes d'anar de viatge, pujar a un tren, a un avió o a un vaixell. No sabia com, però havia de convèncer els seus pares per a fer un viatge els tres junts. Per això, se li va ocórrer demanar ajuda als veïns. El temps va passar i quan va aplegar el seu aniversari els seus pares li van regalar anar de viatge a vàries ciutats importants. Els seus veïns havien parlat amb els pares i els havien convençut de fer un viatge. Manel es va posar molt content i va disfrutar moltíssim de tot el que va veure.

Carol ens porta un conte sobre un aniversari....

El conte que ve ara es diu L'aniversari de Vicent i l'ha escrit CAROL ORTUÑO NAVARRO, en ell vegem a Vicent, que va a complir anys, i com ha de fer dues festes per a quedar bé amb tots.

L'ANIVERSARI DE VICENT. per Carol Ortuño Navarro Això diu que era una vegada un xiquet que es deia Vicent... faltaven huit dies per al seu aniversari. Vicent, que sempre feia una festa, va preparar les targetes per a convidar als seus amics i les va repartir, però es va endur una mala notícia... els seus amics van dir que no podien anar, estaven ocupats, uns anaven eixe dia a entrenar al fútbol, altres tenien música, dos amiguetes anaven a ballet.... Vicent no sabia com eixiria la festa. Va aplegar el dia del seu aniversari i Vicent va veure que sols havien anat els seus cosins i la seua família, i la mare li va dir “Vicent, no passa res, fem un aniversari en família”. Però el que Vicent no sabia és que els seus amics també estaven tristos per no haver pogut anar a la seua festa. Vicent i sa mare van decidir fer una altra festa d'aniversari un dia que tots pugueren anar i quan van convidar a tots els amics, estos es van posar molt contents. I conte contat, ja s'ha acabat... t'ha agradat?

I hui... un xiquet viatja a Paris en el conte de Carlota!

El conte de hui l'ha escrit CARLOTA DOMÉNECH CUENCA i va sobre un xiquet que es diu Àlex, que se'n va a Paris i com s'adapta a viure allí. Esperem que us agrade molt.

ALEX EN PARIS. per Carlota Doménech Cuenca Hi havia una volta un xiquet que es deia Alex. Alex vivia amb la seua família a Castelló i com tots els xiquets de 7 anys, Alex tenia molts amics. Alex era un xiquet castany, alt, prim, amb els ulls marrons i a més molt simpàtic. Un bon dia el seu pare els va donar una notícia a tota la família, havia trobat una faena a Paris i tots se n'anarien a viure allí. Alex es va posar un poc trist, tenia molta pena per haver de deixar la seua casa i als seus amics. Alex en Paris no tenia amics, estava molt trist perquè no podia comunicar-se ni fer amics, ell no sabia parlar francés, no entenia ni una paraula. Els seus pares, en veure que estava tan trist i sempre a soletes, van tenir una idea, el van apuntar a classes de francés i és així com Alex va aprendre el francés molt ràpid. Com ja sabia parlar, va fer molts amics, i va ser molt feliç a la seua nova ciutat, Paris.

HUI UN ALTRE CONTE.... el conte que ha escrit HUGO.

Seguint amb els contes escrits pels xiquets de la classe... hui aplega el torn del conte escrit per HUGO FERRI ALEMANY. El seu conte porta per títol: Pelate, el xiquet més xicotet.

PELATE, EL XIQUET MÉS XICOTET. Per Hugo Ferri Alemany Pelate era un xiquet molt xicotet, i clar.. tan xicotet era que tenia un problema, no aplegava a res. Un bon dia va tindre una idea, ell sempre portava tirants i pantalons curts, i per això volia enganxar-se i botar alt... però no va funcionar. Trist com estava va anar a sa casa i va tindre una altra idea... va agafar un pal i a la punta li va enganxar un imant i així va intentar aplegar a totes les coses. De sobte, i en veure que no ho aconseguia, aparegué una fada, anomenada Ventisca. Ventisca, per demostrar que era una fada va fer que apareguera un conillet. Pelate, en trobar-se amb la fada li va demanar un desig...”Vull ser més alt”. Ventisca va menejar la seua vareta i va fer que Pelate creixera i fóra més alt. Ara Pelate ja era feliç.

VINE AMB TREN A LES TROBADES DE GATA

Des de la CAPPEV se'ns ha informat que hi ha una tarifa especial de tren per si voleu anar a les trobades. Sols heu d'entrar a l'enllaç i completar tota la informació que us demanen. El tren és molt divertit, contamina menys, no tindreu mal de caps per a aparcar... i a més, us deixa ben a prop dels tallers. Vine amb tren a les trobades de Gata!

HUI EL CONTE DE SERGI!

Hui deixem ací el conte que Sergi Garcia Bou va presentar al premi Sambori. De segur que us agradarà molt. EL SOL, LA LLUNA I CALET. Per Sergi Garcia i Bou Fa molt de temps el Sol i la Lluna es van barallar perquè tots dos volien tenir raó. La Lluna deia que el Sol havia eixit abans de l'hora, i el Sol deia que era la Lluna la que eixia abans. Però cap dels dos sabia el que passava a la Terra... Calet era un xiquet que tenia un problema gros. Per culpa de la baralla entre el Sol i la Lluna, Calet era conegut com el xiquet ancià. Calet no sabia com arreglar el seu problema i per això anava preguntant a tots els savis de la Terra, fins que un dia un dels vells li va dir que hi havia una fada que el podia ajudar, la Fada del Temps. Calet va anar a buscar-la i la va trobar. La fada del Temps va dir que el problema es solucionaria quan ella obligue al Sol i a la Lluna a reconciliar-se. Aixina és que la Fada del Temps va anar a parlar amb el Sol i amb la Lluna i li els va dir: Deixeu de barallar-se per a que que Calet no tinga eixe problema. Ells li van fer cas i Calet es va canviar, ara era un xiquet com tots. I conte contat, ja s'ha acabat.

CLÀUDIA GUANYA EL PREMI SAMBORI!!

Cada any, des de la CAPPEV i amb motiu de les trobades s'organitza el Premi Sambori. Aquest premi és de literatura infantil i en ell poden participar tots els xiquets. Enguany nosaltres hem participat, com ja us hem avançat... i hem tingut la sort de que una xiqueta de la classe haja guanya un del tres premis que es lliuraven. L'afortunada és Clàudia Navarro Navarro, que va presentar el conte "L'aventura del Pingüí", conte que fa uns dies vam penjar al blog per tal de que tots el pugueu llegir. A ella li han lliurat de premi llibres, una motxilla, un diploma i un trofeu del Premi Sambori. Va anar a Gata a recollir el premi i estava molt contenta perquè li'l va lliurar Joan. Com tots sabeu... el més important és participar... i tots ho heu fet molt bé, encara que no tingueu premi... per això, a més del conte de Clàudia, anem a penjar pel blog tots els contes de la nostra classe que han participat al premi Sambori.